Animals de sèquia

Més seriosament , un xic de fauna habitual a les nostres zones palustres .

Esplugabous .




Camallonga , Cames llargues , Cigonyola .



Garseta blanca , Martinet blanc .



Boscarla , Xitxarra de canyar .



Fotja comuna .



Agró roig .



Gavina vulgar . Aspecte en època reproductora .



Exemplar jove de Cabrellot o Cabussó .

Miscel·lània refrescant

Camí ramader . Vilafranca , Alt Maestrat .

Marjal del Moro . Sagunt , Camp de Morvedre .

La Cava Gran . Agres , el Comtat .

Sinclinal penjat Maigmonet - Maigmó . Castalla , L' Alcoià .

Serra del Carrascar . L' Alcoià .

Vessant nord de Serrella . Quatretonda del Comtat .

D'Argeleta a Llucena , CV-193

Argeleta ( Alt Millars ) , a la marge dreta del riu de mateix nom que aigües amunt també es diu de Vilamalefa i de Vilafermosa .

La Mola del Bou Negre o Boinegro o Buey Negro , amb vessants de més de tres-cents metres en quasi tot el seu perímetre , i , com si no fos prou defensa l'alçària , hostatjant les restes del castell de mateix nom .

El riu de Vilafermosa poc després de Lludient abandona la seva trajectòria N.O. - S.E. i gira cap a Llevant 90º travessant un congost del qual la Mola del Bou Negre és el marge dret .
Torna a girar a S.E. i no deixa aquesta traçada fins al seu aiguabarreig amb el Millars . És ben provable que el congost siga una falla .

Serp blanca , Elaphe Scalaris -- culebra de escalera en castellà pel dibuix dorsal del exemplars joves -- , escalfant-se perillosament al mig de la CV-193 .

Salt del cavall , entalladura excavada a favor d'una fractura pel barranc del Frontó .

Al terme de Llucena es beneficiaven fins a la dècada dels 50 mines de Plom i Zinc i de Ferro . Un testimoni indirecte en són eixes calcàries arenoses tenyides per aigües infiltrades .

Trinxera de la CV 193 .

Un plec monoclinal

Pic de " Colaita " , serra del Cavalló . Dues Aigües ; Foia de Bunyol .

Un petit rascler o micro-lapiaz

Dissolució de calcàries .Rambla del "Zapatero" . Millars ; la Canal de Navarrés .

VILAFAMÉS

El castell de Vilafamés des de la banda de Ponent .













Nucli antic des de Llevant .














Lògicament els sellars són de gres triàsic , la roca que conforma el turó on s'assenta la vila .

















Eixa franja de vacuoles és un indicador d'un canvi en les condicions ambientals en la que es dipositava la arena . Moltes d'elles encara contenen un poc de l'argila que les emplenava .
Mentres l'aigua tenia suficient energia , l'argila -- més lleugera -- estava suspesa i no sedimentava . Un augment de la fondària de la conca -- les aigües profundes són més quietes -- o , un canvi químic que originés la floculació de la argila i la precipitació dels agregats resultants -- més pesats -- o totes dos coses al temps , suposà la sedimentació conjunta de sorres i argiles . Quan les condicions tornaren a la " normalitat " de nou continuà sedimentant únicament arena . Quina utilitat té aquest patracol ? Per mi , per xalar , i per altres per buscar petroli .


De lluny em semblaren projectils que s'havien encastat als carreus del castell . No , són cudols que arrossegava el corrent -- paleocorrent -- i que en impactar al fons deformaren les capes anteriors d'arena . El corrent ja no els pogué tornar a alçar i es quedaren soterrats al si de noves lamines arenoses .

CORONETA DE FRARE ( Globularia alypum )

Feta a la Serra Perantxisa , Torrent , L'Horta Sud .

A l'àmbit de la nostra llengua és coneguda com foixarda , alzineta , botja , botó blau , cogullada , coroneta blava , cossiada , fusellada , fusellades , herba cociada , herba cociera , marieta , olivereta , ullastrí , i ullastró .
No feu l'esforç de memoritzar-ho tot , seria poc pràctic , ja què , olivereta , per exemple , també serveix per donar nom a altres quatre especies vegetals , llur nom vulgar l' estalvie per no embolicar-ho més , Cneorum tricoccum , Phillyrea angustifolia , Ligustrum vulgare , i Daphne laureola